dijous, 26 d’abril del 2007

El retorn de França

article publicat a El Singulat Digital

Les eleccions d’aquest diumenge a França signifiquen un canvi sense precedents que poden trencar el sopor en el que estava immersa la República per excel·lència.

En primer lloc per l’elevada participació, de més d’un 85%, la segona més alta de la V República. Una participació que sembla indicar el retorn de l’interès públic en la política, o si més no, en una certa política.

En segon lloc perquè el populisme d’ultradreta, encarnat en el FN de Le Pen, ha perdut pistonada i, sobretot, s’ha quedat fora de la segona volta, no com al 2002 on va aconseguir un 16,86% dels vots a la primera convocatòria.

En tercer lloc, i també segurament recordant l’efecte devastador del 2002, perquè l’esquerra ha votat més unida i el PS ha aconseguit un 25.7% dels vots respecte del 16.18% que va aconseguir Jospin.

En quart lloc pel perfil dels candidats majoritaris que han passat a la segona volta, Sarkozy i Royal, uns candidats atípics, amb uns discursos diferents i renovadors tot i que els dos porten llarg temps en la praxis política.

En cinquè lloc perquè és el primer cop que una dona passa a la segona volta de les eleccions presidencials, és a dir, és el primer cop que una dona té possibilitats reals de ser el cap de l’Elisi.

I en sisè lloc per la consolidació d’una força de centre que serà decisiva per donar la victòria definitiva tant a l’UMP com al PS. Com deia ahir el candidat de centre Bayrou després de conèixer els resultats ‘tinc una bona notícia: a partir d’avui la política francesa ha canviat i ja mai més serà com abans’

Sense amagar una preferència clara per Sègolène i sense minimitzar les diferències clares que hi pot haver entre un i altra, ja que al cap i a la fi s’estan confrontant dues idees diferents de França, tots aquests canvis i independentment dels resultats del proper 6 de Maig són una molt bona notícia: la política es torna a posar en posició de ser el ‘bou que tira del carro’, entenent i fent seves les demandes de canvi arreu de la societat.

Per Catalunya també són bones notícies perquè França podrà tornar a ésser el referent històric que ha estat i que darrerament havíem perdut.

divendres, 20 d’abril del 2007

El Estado, ¿Papá o Canguro?

Columna publicada a Expansión

Desde la caída del muro y el auge del neoliberalismo, pocos defienden ya la idea del estado paternalista. Desde izquierda y derecha se asume que es el individuo –si está en plenas facultades- quien debe decidir lo que es mejor para su vida, siempre que sus acciones no perjudiquen al otro.

En estos albores del S.XXI no esta claro, sin embargo, que el individualismo radical continúe en boga y se aprecian signos que el estado ‘cuidador’ está volviendo a nuestras sociedades; un cuidador de mayor o menor intensidad pero cuidador al fin y al cabo…porque como decía Hegel, todo retorna, avanzando.

Veamos:

Por lo que respecta a la versión más intensiva del término, o lo que llamo Estado-padre, tenemos aquí en España, claros ejemplos. La Ley del tabaco, el endurecimiento de la Ley de tráfico, la ahora fallida Ley del vino o la no discusión sobre la continuación de la Ley antidrogas. Por mucho que te guste fumar, o beber, o sentir el viento en tus cabellos cuando vas en moto, y por mucho que al hacerlo no se perjudique a nadie, el Estado considera que no es bueno para ti.

Pero lo realmente novedoso es todo lo que respecta a la versión más suave del paternalismo, o lo que llamo Estado-canguro. Aquí el paternalismo no tiene tanto que ver con decir ‘yo estado se lo que es bueno para ti y te fuerzo a hacerlo’ sino con decir ‘tu individuo sabes lo que es mejor para ti pero como no siempre tomas la decisión correcta yo estado te ayudaré a hacerlo’. Un ejemplo de esta política es lo que hacen en algunos estados de USA con los jugadores compulsivos. Ellos mismos tienen la opción de autoexcluirse y poner su nombre en una lista que evitará que puedan entrar en ningún local de juego. Si fallan y acaban entrando, el estado los condena.

Es el clásico caso de autocontrol de Ulises cuando pidió que le ataran al mástil de su barco para no sucumbir al canto de las sirenas, o el caso más cotidiano como cuando cuelgo una nota en la nevera que me recuerde que el chocolate engorda, por mucho que ya lo sepa.

Y para que estas reglas de autocontrol sean efectivas hay que dejarlas en mano del estado; porque exceptuando el caso estadísticamente irrelevante de los superhombres, el resto de los humanos primamos a menudo el deseo en el corto plazo y si el sector privado ve una oportunidad de lucro en el cumplimiento de este deseo, lo llevará a cabo; como es obvio. Siguiendo con el ejemplo de USA, los locales de juego no tenían ningún inconveniente en readmitir a un nombre de la lista de autoexcluidos que en aquel momento había cambiado de opinión justamente por continuar siendo un jugador compulsivo.
Es difícil estar en contra de esta nueva tendencia paternalista, en sus dos versiones. La primera porqué prima tu bienestar individual pero también el colectivo, menos accidentes, menos drogodependientes, menos cáncer de pulmón. La segunda porque prima tu bienestar individual ayudando a tomar tus decisiones libre y racionalmente…en versión papá o en versión canguro, el Estado vuelve a estar de moda

dimarts, 10 d’abril del 2007

Uns pressupostos per la Catalunya social

article publicat al singular digital


El passat divendres 30 de març el Govern de la Generalitat va aprovar i va entrar al Parlament de Catalunya el projecte de Llei de Pressupostos pel 2007. Uns pressupostos necessariament prorrogats a causa de les eleccions del passat 1 de novembre. Els Pressupostos segueixen el rigor dels anteriors comptes elaborats pel Govern d’esquerres i catalanista. Així, complint el Pla de Sanejament el dèficit es redueix en un 64%, deixant-lo en 254.5 milions d’euros -dels més de 1.000 que vàrem heretar el 2003-. A més, l’estalvi corrent augmenta un 18.7% i l’endeutament net es redueix en més d’un 20%. I tot aquest esforç de sanejament de les finances públiques es fa sense augmentar la pressió fiscal, destinant un important esforç de despesa a les polítiques socials i rebaixant alguns impostos com la rebaixa de mig punt del tipus de l’impost d’actes jurídics i documentats pels joves menors de 32 anys. Aquests Pressupostos assoleixen la important xifra de 32.218 milions d’euros dels quals el 54% es destinen a polítiques socials. És per aquest motiu que es pot afirmar que aquests són els Pressupostos de la Catalunya social, la promesa d’una Catalunya per les persones de la que ens parla el President Montilla.Aquesta aposta decidida per la Catalunya de les persones es concreta en tres grans eixos de despesa. El primer, les polítiques destinades a reforçar el nostre Estat de Benestar amb importants esforços destinats a salut i educació (amb la incorporació de 4.254 nous professors i personal docent), però també a la dependència i a la seguretat (amb la incorporació de 158 bombers o 1.910 mossos i personal de comissaries). Cal destacar també l’important increment de la despesa en polítiques d’habitatge, un 56.5%, reflex de la importància vital que el repte de l’habitatge té en la nostra societat. El segon eix és tot el que té a veure amb la millora de les condicions de competitivitat de l’economia catalana. L’Acord Estratègic, el full de ruta del govern per la política econòmica a seguir, inclou mesures per valor de 1805 milions, un 14% més que l’any passat i en concret, la despesa destinada a r+d+i augmenta un 43.7%, mostra de la prioritat que suposa un àmbit tant de futur com aquest. El tercer eix incorpora tot el que té a veure amb l’eficàcia de les institucions com a proveïdores dels serveis necessaris. En aquest sentit, i seguint el principi clau de proximitat, la Generalitat incrementa en un 19.1% les transferències pròpies als ens locals. En definitiva, un pressupost que des del rigor fa una aposta decidida per la Catalunya social, per les polítiques destinades a reforçar el benestar present dels ciutadans i ciutadanes de Catalunya però també a invertir en les polítiques del demà, en les que ens garantiran un futur també més pròsper.