dimarts, 8 de maig del 2007

El bon estil de fer política

article publicat a El Singular Digital

Una de les lliçons que podem extreure de les eleccions presidencials franceses és el retorn de la política, de la política de debò: del debat permanent, de la polèmica de projectes, de la confrontació de models de societat, d’apostes diferents pel futur del país....el retorn de la ideologia entesa en el millor sentit.

Aquest retorn de la política i la renovació de candidats i missatges s’han traduït en un entusiasme que s’ha vist reflectit a les urnes, amb els nivells més elevats de participació (tant a la primera com a la segona volta) des de fa dècades.

A vint dies de les eleccions municipals, aquí a Catalunya, l’abstenció apareix com la principal amenaça, una amenaça que hauríem de combatre des de tots els partits de l’espai polític.

Per això no ajuda gaire la decisió d’Artur Mas i de CIU d’interposar un recurs per intentar anul·lar algunes llistes de Progrés Municipal, Acord Municipal i Entesa pel Progrés Municipal que es presentaran a les properes eleccions municipals.

Afortunadament la Junta Electoral Central ha desestimat el recurs i ha impedit per tant la maniobra de CIU que, en algun lloc fins i tot, pretenien quedar-se com a única opció davant dels electors.

I dic afortunadament perquè com és obvi vull que la meva opció política que en les eleccions municipals es tradueix en les sigles PM (Progrés Municipal) tingui les màximes possibilitats.

Però la gravetat del tema va molt més enllà d’opcions polítiques concretes: CIU ha intentat restringir les opcions dels ciutadans i ciutadanes (un partit que es declara a favor del dret a escollir!!!), ha intentat limitar la pluralitat, ha intentat, en definitiva, restringir el dret democràtic fonamental del vot.

Com va dir Miquel Iceta ‘no es pot intentar guanyar als despatxos allò que s’ha de guanyar a les urnes’... i no es pot perquè fent-ho fem més dèbil la nostra democràcia i no fem, per tant, cap favor als ciutadans i ciutadanes de Catalunya.