dimecres, 12 de setembre del 2007

Els primers pressupostos del govern d'entesa

Durant el Ple de dimecres pasta vàrem aprovar el Llei de Pressupostos per al 2007 i la corresponent Llei de mesures fiscals i financeres.

Prorrogats a causa de les eleccions de Novembre, aquests són els primers pressupostos que s’aproven pel govern d’entesa i de progrés que es va constituir a finals del 2006.

Jo no vull dir que aquests pressupostos són magnífics, perquè és el que sempre es diu, però sí que –i ho dic molt convençuda- treballen amb determinació per construir una Catalunya més justa i més a l’alçada de les aspiracions dels seus ciutadans i ciutadanes. Una Catalunya que permeti que tots i totes els que hi vivim gestionem amb la màxima llibertat els nostres projectes vitals i les nostres ambicions legítimes. Uns pressupostos, per tant, que caminen cap a aquesta Catalunya social mantenint els requisits imprescindibles d’eficàcia, de sanejament i de rigor amb la gestió dels recursos públics, amb els que són de tots.

A més a més, l’actitud dels grups que donem suport al govern en la tramitació d’aquesta important llei ha estat de plasmació de la ‘ma estesa’ que el President Montilla va oferir en el seu debat d’investidura i ha reiterat en diverses ocasions. S’han aprovat 12 esmenes a l’articulat proposades per CIU, 8 proposades pel PP i hem acordat un redactat transaccional de 14 esmenes de CIU i de 7 del PP. Estem parlant doncs de l’aprovació d’un total de 39 esmenes, un nombre sense precedents en la nostra història parlamentaria recent. Tenint en compte, per exemple, el que va aprovar CIU durant la seva darrera legislatura (Any 2000, una transaccional aprovada per unanimitat en comissió, cap en el ple. Any 2001, cap en comissió, 1 al ple a ICV. Any 2002 cap en comissió, 11 en el ple i any 2003 1 esmena a ERC en comissió i cap en el ple).

No s’entén doncs l’actitud de CIU quan després de titllar-nos de sectaris, intransigents i no se quantes coses més per no aprovar-los-hi cap esmena en comissió, ara que n’aprovem 39 en el Ple enlloc de reconèixer-ho diuen que no tenim credibilitat per haver canviat de parer. Sincerament, si els hi aprovem les esmenes de bon principi aleshores és que ens manca un projecte de país, si no els hi aprovem cap aleshores el famós ‘rodillo’ i si els hi aprovem en ple aleshores és que no tenim criteri clar…. Crec que CIU hauria de plantejar-se les seves actituds i intentar recuperar un sentit de la coherència i la responsabilitat enlloc de fer tants escarafalls.