Article publicat a El Singular Digital
En aquest 2007 que tot just comença, Catalunya està engegant una nova etapa. En primer lloc, per la consolidació del projecte d’esquerres i catalanista. I més important, perquè amb el nou Estatut hem fet un salt qualitatiu en el nostre autogovern.
Dos canvis avalats per una majoria democràtica, la de l’1 de Novembre i la del 18 de Juny. Dos canvis que estan intrínsecament relacionats perquè és el govern de Catalunya qui té la màxima responsabilitat, davant tots els ciutadans, per desplegar l’Estatut, per treure-li el màxim potencial, per convertir-lo de facto en l’instrument més potent que ha tingut mai un govern català per fer polítiques al servei de la gent.
Però hauríem de ser, tots, molt curosos a l’hora d’interpretar aquesta relació ‘forçosa’. Ho dic, sobretot, pels que estan sota el fred de l’oposició; haurien de mirar de no caure en l’error de pensar que estan fent oposició –necessària- al govern i acabar fent d’oposició al país.
En aquests dos mesos, l’acció de govern pel que respecta al desplegament de l’Estatut ha estat efectiva i escrupulosa:
El dimarts 23 de Gener el govern va aprovar el projecte de llei de creació de l’agència tributaria de Catalunya. Complint els terminis per a que la Llei es pugui aprovar al Parlament abans del 9 d’Agost de 2007, tal i com marca l’Estatut.
Avui, 6 de Febrer es crearà la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. En el termini de sis mesos contemplat a la disposició final tercera de l’Estatut.
I en aquest trimestre el govern crearà la Comissió Bilateral establerta a l'article 183, la Comissió d'Inversions en infraestructures, establerta a la Disposició addicional tercera i remetrà al Parlament el projecte de Llei que crearà el Consell de Garanties Estatutàries. Tres temes claus on l’Estatut no fixa terminis.
Per tant, rigor en el compliment dels terminis i una voluntat explícita de desplegar l’Estatut amb el temps i la fermesa necessària.
El que és –per no dir una altra cosa- una incògnita és a qui es pensa CIU que beneficia amb aquesta estratègia d’intentar erosionar el Govern de la Generalitat en el tema del desplegament estatutari. Haurien d’anar en compte. Qui corre a destemps, ensopega.
En aquest 2007 que tot just comença, Catalunya està engegant una nova etapa. En primer lloc, per la consolidació del projecte d’esquerres i catalanista. I més important, perquè amb el nou Estatut hem fet un salt qualitatiu en el nostre autogovern.
Dos canvis avalats per una majoria democràtica, la de l’1 de Novembre i la del 18 de Juny. Dos canvis que estan intrínsecament relacionats perquè és el govern de Catalunya qui té la màxima responsabilitat, davant tots els ciutadans, per desplegar l’Estatut, per treure-li el màxim potencial, per convertir-lo de facto en l’instrument més potent que ha tingut mai un govern català per fer polítiques al servei de la gent.
Però hauríem de ser, tots, molt curosos a l’hora d’interpretar aquesta relació ‘forçosa’. Ho dic, sobretot, pels que estan sota el fred de l’oposició; haurien de mirar de no caure en l’error de pensar que estan fent oposició –necessària- al govern i acabar fent d’oposició al país.
En aquests dos mesos, l’acció de govern pel que respecta al desplegament de l’Estatut ha estat efectiva i escrupulosa:
El dimarts 23 de Gener el govern va aprovar el projecte de llei de creació de l’agència tributaria de Catalunya. Complint els terminis per a que la Llei es pugui aprovar al Parlament abans del 9 d’Agost de 2007, tal i com marca l’Estatut.
Avui, 6 de Febrer es crearà la Comissió Mixta d'Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat. En el termini de sis mesos contemplat a la disposició final tercera de l’Estatut.
I en aquest trimestre el govern crearà la Comissió Bilateral establerta a l'article 183, la Comissió d'Inversions en infraestructures, establerta a la Disposició addicional tercera i remetrà al Parlament el projecte de Llei que crearà el Consell de Garanties Estatutàries. Tres temes claus on l’Estatut no fixa terminis.
Per tant, rigor en el compliment dels terminis i una voluntat explícita de desplegar l’Estatut amb el temps i la fermesa necessària.
El que és –per no dir una altra cosa- una incògnita és a qui es pensa CIU que beneficia amb aquesta estratègia d’intentar erosionar el Govern de la Generalitat en el tema del desplegament estatutari. Haurien d’anar en compte. Qui corre a destemps, ensopega.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada