dijous, 26 d’abril del 2007

El retorn de França

article publicat a El Singulat Digital

Les eleccions d’aquest diumenge a França signifiquen un canvi sense precedents que poden trencar el sopor en el que estava immersa la República per excel·lència.

En primer lloc per l’elevada participació, de més d’un 85%, la segona més alta de la V República. Una participació que sembla indicar el retorn de l’interès públic en la política, o si més no, en una certa política.

En segon lloc perquè el populisme d’ultradreta, encarnat en el FN de Le Pen, ha perdut pistonada i, sobretot, s’ha quedat fora de la segona volta, no com al 2002 on va aconseguir un 16,86% dels vots a la primera convocatòria.

En tercer lloc, i també segurament recordant l’efecte devastador del 2002, perquè l’esquerra ha votat més unida i el PS ha aconseguit un 25.7% dels vots respecte del 16.18% que va aconseguir Jospin.

En quart lloc pel perfil dels candidats majoritaris que han passat a la segona volta, Sarkozy i Royal, uns candidats atípics, amb uns discursos diferents i renovadors tot i que els dos porten llarg temps en la praxis política.

En cinquè lloc perquè és el primer cop que una dona passa a la segona volta de les eleccions presidencials, és a dir, és el primer cop que una dona té possibilitats reals de ser el cap de l’Elisi.

I en sisè lloc per la consolidació d’una força de centre que serà decisiva per donar la victòria definitiva tant a l’UMP com al PS. Com deia ahir el candidat de centre Bayrou després de conèixer els resultats ‘tinc una bona notícia: a partir d’avui la política francesa ha canviat i ja mai més serà com abans’

Sense amagar una preferència clara per Sègolène i sense minimitzar les diferències clares que hi pot haver entre un i altra, ja que al cap i a la fi s’estan confrontant dues idees diferents de França, tots aquests canvis i independentment dels resultats del proper 6 de Maig són una molt bona notícia: la política es torna a posar en posició de ser el ‘bou que tira del carro’, entenent i fent seves les demandes de canvi arreu de la societat.

Per Catalunya també són bones notícies perquè França podrà tornar a ésser el referent històric que ha estat i que darrerament havíem perdut.