Article publicat al Singular Digital
Quan ja està gairebé a la recta final de la legislatura, el govern de l’Estat i el seu President, Rodriguez Zapatero, continuen impulsant polítiques per millorar els principis que inspiren el seu projecte polític: més igualtat efectiva, més llibertat i millor convivència i qualitat democràtica.
Això, tot i la que està caient, tot i el soroll mediàtic i polític provocat per l’atac ‘sin cuartel’ del Partit Popular i la crispació que s’està vivint a peu de carrer.
Però com ja he dit, el govern no es deixa condicionar i continua profunditzant en les tres dimensions que defineixen el seu mandat: més progrés social, una aposta decidida per l’Espanya plural i una ampliació de drets important i adaptada a la societat actual.
Bona prova d’això és l’aprovació de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes el passat dia 15. Una llei aprovada amb l’abstenció del PP, és clar.
L’aprovació d’aquesta Llei és, sens dubte, la millor notícia de l’any o fins i tot m’atreviria a dir que juntament amb Lleis com la dels matrimonis homosexuals, la dels transssexuals, la de l’autonomia personal i la de violència de gènere són les lleis ‘estrella’, les més importants perquè són les que formalitzen i garanteixen drets fonamentals de ciutadania i les que són el reflex de la societat moderna i laica que tenim (malament quan les Lleis van molt per darrere de la realitat!).
La Llei d’igualtat de gènere –com se la coneix- és una Llei que garanteix la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits on la legislació pot fer incidència (òbviament que ningú s’esperi que hi hagi un canvi cultural en un obrir i tancar d’ulls!). Conté mesures que van des de l’àmbit privat fins a la representació pública, imposant un mínim de un 40% de dones en totes les llistes electorals presentades en municipis majors de 5000 habitants. Mesura que, amb les eleccions municipals a les portes, és la que està tenint més repercussió.
L’adaptació a aquest aspecte de la Llei, pel cas de Catalunya, no ha suposat un gran esforça als partits d’esquerres ja que la mateixa mesura o similar està continguda en els estatuts interns del PSC, d’ERC i de ICV-EUiA. CIU és la que més esforç haurà de fer ja que en les darreres eleccions tan sols presentava un 21% de dones; i tot i que també és cert que presentaven més llistes en números absoluts, això no pot servir d’excusa. Però faltaríem a la veritat sinó diguéssim que no tan sols han votat la Llei sinó que les seves declaracions públiques han estat en tot moment de disponibilitat màxima a fer els canvis que han de fer. Aquí lo increïble és l’actitud del PP. No tan sols s’hi absté sinó que a més argumenta que ells volen que les dones arribin per ‘mèrit’ i no per ‘quota’. I poso les dues paraules entre cometes perquè clarament no compartim el que volen dir.
Pel que fa a la ‘quota’ no hem sentit mai al PP criticar les mesures positives que els hi convenen, com la representació territorial en les llistes. I pel que fa al ‘mèrit’: tots defensem el mèrit però sabent que perquè es jutgi tan sols per esforç i capacitats hi ha d’haver una vertadera igualtat d’oportunitats. I entre dones i homes no hi és, estadístiques en ma.
El que fa el PP, com ja ens té acostumats, és utilitzar conceptes com el de mèrit com a subterfugi per continuar reproduint privilegis. Aquí no ens hi trobaran tampoc!
Això, tot i la que està caient, tot i el soroll mediàtic i polític provocat per l’atac ‘sin cuartel’ del Partit Popular i la crispació que s’està vivint a peu de carrer.
Però com ja he dit, el govern no es deixa condicionar i continua profunditzant en les tres dimensions que defineixen el seu mandat: més progrés social, una aposta decidida per l’Espanya plural i una ampliació de drets important i adaptada a la societat actual.
Bona prova d’això és l’aprovació de la Llei orgànica per a la igualtat efectiva de dones i homes el passat dia 15. Una llei aprovada amb l’abstenció del PP, és clar.
L’aprovació d’aquesta Llei és, sens dubte, la millor notícia de l’any o fins i tot m’atreviria a dir que juntament amb Lleis com la dels matrimonis homosexuals, la dels transssexuals, la de l’autonomia personal i la de violència de gènere són les lleis ‘estrella’, les més importants perquè són les que formalitzen i garanteixen drets fonamentals de ciutadania i les que són el reflex de la societat moderna i laica que tenim (malament quan les Lleis van molt per darrere de la realitat!).
La Llei d’igualtat de gènere –com se la coneix- és una Llei que garanteix la igualtat efectiva de dones i homes en tots els àmbits on la legislació pot fer incidència (òbviament que ningú s’esperi que hi hagi un canvi cultural en un obrir i tancar d’ulls!). Conté mesures que van des de l’àmbit privat fins a la representació pública, imposant un mínim de un 40% de dones en totes les llistes electorals presentades en municipis majors de 5000 habitants. Mesura que, amb les eleccions municipals a les portes, és la que està tenint més repercussió.
L’adaptació a aquest aspecte de la Llei, pel cas de Catalunya, no ha suposat un gran esforça als partits d’esquerres ja que la mateixa mesura o similar està continguda en els estatuts interns del PSC, d’ERC i de ICV-EUiA. CIU és la que més esforç haurà de fer ja que en les darreres eleccions tan sols presentava un 21% de dones; i tot i que també és cert que presentaven més llistes en números absoluts, això no pot servir d’excusa. Però faltaríem a la veritat sinó diguéssim que no tan sols han votat la Llei sinó que les seves declaracions públiques han estat en tot moment de disponibilitat màxima a fer els canvis que han de fer. Aquí lo increïble és l’actitud del PP. No tan sols s’hi absté sinó que a més argumenta que ells volen que les dones arribin per ‘mèrit’ i no per ‘quota’. I poso les dues paraules entre cometes perquè clarament no compartim el que volen dir.
Pel que fa a la ‘quota’ no hem sentit mai al PP criticar les mesures positives que els hi convenen, com la representació territorial en les llistes. I pel que fa al ‘mèrit’: tots defensem el mèrit però sabent que perquè es jutgi tan sols per esforç i capacitats hi ha d’haver una vertadera igualtat d’oportunitats. I entre dones i homes no hi és, estadístiques en ma.
El que fa el PP, com ja ens té acostumats, és utilitzar conceptes com el de mèrit com a subterfugi per continuar reproduint privilegis. Aquí no ens hi trobaran tampoc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada